divendres, 2 de maig del 2014

“Txernòbil, conseqüències del desastre per a les persones i la natura”

Introducció: La crua veritat de la catàstrofe de Txernòbil

L'explosió del reactor número 4 de la central nuclear de Txernòbil , la nit del 26 d'abril de 1986, va dividir les vides de milions de persones en dues etapes : ABANS i DESPRÉS de la Catàstrofe . En l'accident de Txernòbil es troben involucrats l'aventurerisme tecnocràtic i l'heroisme dels liquidadors , la solidaritat humana i la covardia dels funcionaris de l'estat (que van tenir por d'advertir als habitants sobre la terrible amenaça, multiplicant així el nombre de víctimes innocents), el sofriment d'uns i la cobdícia d'altres. Txernòbil va introduir noves paraules en la nostra vida , com "liquidadors", "nens de Txernòbil", "llegat de Txernòbil", "coll de Txernòbil", "SIDA de Txernòbil", "cor de Txernòbil", "contaminació de Txernòbil"...

Al llarg dels vint anys posteriors al Desastre, s'ha posat en evidència que l'energia nuclear suposa molts més perills que l'arma nuclear: l'emissió d'un únic reactor produeix una contaminació radioactiva cent vegades més gran que la de les bombes que van ser llançades sobre Hiroshima i Nagasaki. S'ha posat en evidència que un sol reactor nuclear té capacitat per contaminar greument la meitat de la Terra. S'ha posat en evidència que els habitants de tots els països del planeta no es troben veritablement protegits contra una contaminació radioactiva que pot arribar des de qualsevol lloc.

Es continua mantenint un tens debat sobre quants radionuclis de Txernòbil es van estendre pel món i, en conseqüència, quants van quedar emmagatzemats dins del sarcòfag que cobreix el reactor que va explotar. Uns manifesten que es van alliberar a l'atmosfera radionuclis amb una activitat total de 50 milions de Curis, i altres que van ser 10 mil milions. Ni tan sols se sap quantes persones es van dedicar a minimitzar les conseqüències del Desastre, doncs les ordres secretes van exigir "...no reflectir el fet de la dedicació a aquest treball...".

Amb motiu del 20 aniversari del Desastre, l'OIEA (Organisme Internacional d'Energia Atòmica) i l'OMS (Organització Mundial de la Salut) van presentar un informe de tres volums: "El llegat de Txernòbil: Salut , Medi Ambient i Impactes socioeconòmics" (en anglès: "Txernòbil's Legacy: Health, Environmental and Socio- Economic Impacts"). Les principals conclusions de la part de l'informe en què es tracten les qüestions mèdiques són:

- A causa de la Síndrome d'irradiació aguda (o malaltia radiològica) van morir unes 50 persones;

- 9.000 persones van perdre la vida amb posterioritat, i encara més podran morir, en el futur, de càncers provocats per la radiació (la qual cosa, en el context dels càncers espontanis, "seria difícil de detectar");

- Es van operar amb èxit prop de 4.000 nens amb càncer de tiroide causat per la radiació;

- Es va descobrir un lleuger augment de cataractes entre els liquidadors i els nens de les zones contaminades;

- La salut dels liquidadors es considera millor que la de la resta dels habitants ;

- La situació del medi ambient a Txernòbil es considera millor que la d'altres centres turístics naturals;

- L'enverinament per radiació no es considera tan perillós com la pobresa, la por a la radiació, els mals hàbits de vida, el victimisme (tendència d'una persona a considerar-se víctima), i el "fatalisme" paralitzant; els quals estan molt estesos entre la població; en general, els efectes del desastre "són menys perillosos per a la salut humana, del que s'havia pensat".

Aquest és el punt de vista dels experts associats a la indústria nuclear. Una altra posició és la que reflecteix el secretari general de l'ONU, Kofi Annan: "Mai no sabrem el nombre exacte de les víctimes. Tanmateix, el que tres milions de nens necessitin tractament des d'ara fins al 2016 ens dóna una idea de la quantitat de persones que encara poden emmalaltir greument ..., per això la seva vida futura està arruïnada, així com la seva infància. Molts moriran prematurament..." (Annan, 2000).

El núvol radioactiu va afectar territoris on el 1986 vivien, com a mínim, uns 3.000 milions de persones. En total, més del 50 % del territori de 13 països europeus va patir una contaminació greu pels radionúclids de Txernòbil; i en altres 8 països la contaminació va afectar més del 30 % del territori (vegeu cap.1). Segons les lleis de l'estadística i la biologia, en aquests països el ressò de Txernòbil se seguirà percebent durant diverses generacions.

Poc després del desastre, els metges, observant en les àrees afectades l'increment de diverses malalties, van començar a demanar assistència addicional. No obstant això, en les altes instàncies, els especialistes associats amb la indústria nuclear van proclamar sonorament que no existia "evidència estadística" que confirmés la perillositat de la radiació de Txernòbil. Tan sols deu anys després del Desastre es va reconèixer en documents oficials que el nombre de càncers de tiroides va augmentar "de manera inesperada". A les zones afectades de Bielorússia , Ucraïna i Rússia, en 1985 més del 80 % dels nens estaven sans, però 20 anys després el percentatge és menor d'un 20 % (vegeu cap.4). L'increment en l'aparició de moltes malalties en àrees contaminades no pot ser explicat satisfactòriament ni com efecte d'una selecció (perquè la van observar els mateixos metges amb el mateix equip), ni per factors socioeconòmics (els territoris només es diferencien pel nivell de la dosi de radiacions ionitzants).

Per què és tan diferent l'avaluació de les conseqüències del Catàstrofe de Txernòbil entre els especialistes "atòmics" i els experts que són independents de la indústria nuclear ?

En els basars orientals es pràctica habitualment el joc del triler, que consisteix a endevinar sota quin gobelet manejat per un mag es troba una boleta. Actualment, també són mags aquells que distreuen l'atenció del públic del coneixement de les xifres reals de víctimes usant diverses manipulacions. La primera manipulació consisteix en establir el requisit d'una correlació entre malaltia i dosi rebuda. El truc està en que calcular exactament la dosi rebuda és una cosa pràcticament impossible. No es pot valorar la irradiació dels primers dies (que podria ser milers de vegades més gran que la mitjana general), és impossible considerar la distribució irregular de la contaminació pels diversos territoris, no es pot calcular la contribució de cadascun dels radionúclids (cesi , iode , estronci , plutoni , ruteni i tel · luri , etc.), i no es pot saber la dispersió real d'aquests radionúclids a través de l'aire, l'aigua i els aliments (unes persones prenen llet i mengen carn, altres pateixen intolerància a la lactosa i mengen molts vegetals, etc.). La segona manipulació consisteix en la utilització de coeficients de risc d'irradiació provinents dels bombardejos atòmics d'Hiroshima i Nagasaki per calcular la radiació de Txernòbil. Utilitzar els coeficients de risc obtinguts del Japó és incorrecte; en primer lloc, perquè en aquell cas la irradiació va ser d'un altre tipus i, en segon lloc, perquè durant més de quatre anys van estar prohibides totes les investigacions sobre les seqüeles (i durant aquest període van morir un nombre incomptable de les persones més febles). Una cosa semblant va passar a Txernòbil. Els governs de l'URSS no només van prohibir als metges associar les malalties amb la irradiació, sinó que també van amagar els materials sobre Txernòbil durant tres anys i mig .

La manipulació de dades està en contradicció amb una metodologia d'investigació científica objectiva. Per analitzar les conseqüències de la contaminació de Txernòbil el científicament correcte seria comparar la salut de la població dels territoris que tenen les mateixes característiques ètniques , físic-geogràfiques i socioeconòmiques, i que només es diferenciïn en el nivell de contaminació radioactiva. El científicament correcte seria comparar la salut del mateix grup de persones al llarg del temps. Si les tals comparacions detectessin algun canvi en l'estat de salut dels conjunts comparats, llavors podríem assumir, amb alta probabilitat, que es tracta d'una conseqüència de la catàstrofe de Txernòbil (veure cap.3) .

D'acord amb uns principis que es remunten al dret romà, no es pot ser jutge i part en un procés. No pot ser objectiva una avaluació de les conseqüències del desastre de Txernòbil realitzada per experts associats a la indústria nuclear. Aquesta parcialitat en la valoració s'estén a l'Organització Mundial de la Salut (OMS): entre l'OIEA ( Organització Internacional d'Energia Atòmica ) i l'OMS existeix, des de l'any 1959, un acord que obliga a l'OMS a "coordinar" la seva posició amb l'OIEA . Sembla ser que als estats tampoc no els interessa determinar la magnitud real de les conseqüències de la catàstrofe; no fos cas -Déu no ho vulgui!- que el resultat faci necessari gastar més diners en ajuda a les víctimes .

Per tant, esbrinar la veritable dimensió de les conseqüències del desastre tan sols interessa a les víctimes, als metges, i a les organitzacions no governamentals que expressen la preocupació de la societat. Aquest llibre és un intent de determinar els efectes reals de la catàstrofe amb objectivitat .

Traducció de l'original rus al castellà: Alona Grachova.

Traducció del rus de la presentació de l'informe 2010, actualitzat del 2011, que va realitzar l'equip científic que més rigorosament ha sequit l'evolució de la catàstrofe en termes econòmics, socials i humans, el format pels professors AV Yablokov, VB Nesterenko, AV Nesterenko, i NE Preobrazhenskaya, “Txernòbil, conseqüències del desastre per a les persones i la natura” que està disponible en http://bellona.ru/filearchive/fil_Yablokov_Bellona.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada